Tinc ganes d'escriure però en el fons no sé molt bé què vull trasmetre.
-Faig una redacció?
-No, ja ho explico en els mails.
-Penjo fotos?
- No, he donat aquest funció al facebook.
- Explico quins són els meus sentiments?
- I una merda, per què? perquè tothom ho llegeixi, pues no.
- Explico històries?
- Per què? qui les voldrà llegir?
- fffff... no sé què posar-hi... qui es llegeix aquest blog? perquè l'he encetat? el vull continuar? per què escriure explicant el que veig si tu no saps què veig, perquè matar-me a escriure què sento si no saps ni què se'm passa pel cap, perquè voler-te fer entendre una cosa si en el fons ni la veus, perquè fer-te sentir si en el fons és possible que ni ho vulguis, per què compartir la meva vida amb la teva si tu tampoc ho fas, per què?
- Per què sempre volem llegir el que escriuen els demés?
-Què? tens por d'escriure't a tu o què?
-Seràs cagat! va intenta-ho... no és fàcil eh???
-Doncs imagina't si és complicat sota una casa de paper on el soroll de la pluja no para d'entrar-te dins teu i et fa desco.llocar les idees que creies tenir clares.
- Vale... sí... tens raó, és complicat. Però, perquè no ho intentes?
- Intentar-ho jo? per tu? i què fas tu per mi? Necessites que et digui quines són les meves idees clares o què? Doncs no ho sé. No ho sé. No ho sé!!!!!!!
No sé què cullons foto aquí! Tothom diu que aprofiti l'experiència. Que això només es viu un cop a la vida. Que si ells poguessin també ho farien. Que n'aprengui tant com pugui. Que disfruti... i xurrades de les que es diuen. Punyetero protocol!!!! Mira que m'agrada el protocol, però saps què els dic a tots aquets? que es mirin, que es preguntin què volen, que sàpiguen quina és l'experiència que desitgen i sàpiguen què ells han d'aprofitar! que el que es viu a la vida és el que un vol dins del que pot i molts només viuen el que poden dins el que creuen que volen. Que si ells realment volen també poden, però en el fons el que són, són uns cagats, que no surten de l'ou perquè tenen por de passar fred. Que els que han d'aprendre són ells, que deixin de llegir tant i que escriguin més!!!
- Pucha, Maria, porque estas tan enojada?
- Que perquè estic enfadada? No estic enfadad, el que passa és que un es pensa que perquè surtis de la "rutina" has de tenir moltes coses per explicar, però en el fons saps què passa quan surts?
- Què?
- Doncs busca-ho, per què dir-t'ho sempre tot? Tindràs morro posa un parell de cullon i enfrontat-hi... va...
- Ostia, Maria, ara ets tu la que hi estàs futuda. Expliquem-ho tu.
- Doncs no ho sé, no ho sé, no ho sé!!!!!!!! Només sé que jo també ho vull saber, però cada vegada que crec que ho he trobat veig que no és allò, que hi ha més, més i més!!! On punyeta em porta? on punyeta he d'arribar? on p...
- Ei, tranquil.la...
- Xile, és llarg i gran però la seva terra no t'absorbeix tant com altres països. No em demanis més del que veig. Sigues pacient, tinc 5 mesos per endavant que penso disfrutar, gaudir i aprofitar de la manera que jo vulgui. Aquest temps és meu i no me'l trauràs!! No vull que me'l treguis. Estic aquí perquè jo he volgut, perquè he volgut venir aquí, perquè "buscaré la sortida"... Una sortida on no fujo d'enlloc ni de ningú, sinó una sortida on em portin els meus sentiments. I saps què? Si tu no tanques aquesta pantalla i deixes de llegir-me no buscaràs mai, no et trobaràs ni et coneixeràs... seràs cagat... va tanca!!!!!!!
- Què ja t'has desfogat o què?
- Doncs sí, gràcies! m'ha costat més d'una hora, però ja està!!!
- Què, ja saps per què vols escriure o què?
- Sí, PERQUÈ ARA HO SENTO! (merci Toni)
(Aquesta entrada és un dels mil diàlegs que se'm passen pel cap a la Patagonia. No m'agradaria que ningú s'agafés malament el que acabo d'escriure, és un diàleg on varies Maries estan comentant.Sé que xafardejar els demés és divertit, així que ara us acabo de deixar que ho feu amb mi, espero que us agradi i si no... em sap greu.)
Maria
